Quí soc

A continuació vos contaré sa història que m’ha conduït fins a escriure aquest blog. Tranquils que estarà bastant resumida.Vaig nèixer un plujós dilluns 12 de novembre de 1984 Els 16 primers anys de sa meva vida són ben bons de resumir. Vaig anar a s’escola Es Liceu on vaig passar una agradable infància. Apart d’això vaig fer ses coses que mes o manco feien tots els nins a sa meva època, anar a mùsica, jugar a tenis, futbol per lo que vull agraïr sincerament als meus pares que m’animaren i s’esforçaren a que jo i les meves germanes fesim tantes activitats les quals m’han reportat salut, bona forma i cultura. L’adolescència la vaig pasar a l’institut IES SES Estacions a Palma. No hem puc queixar de com hem va anar a l’institut, encara que primer de batxiller me va costar lo seu. A empentes i rodolons vaig aconseguir treurem el batxiller. Degut a una obsessió per la reposteria que venia de temps enrera, pasada la selectivitat vaig decidir començar els estudis de cuina a l’escola d’hoteleria de les illes balears, on vaig passar dos anys increibles amb molt bons companys. Durant aquests dos anys vaig aprendre tot el relacionat amb la cuina. Coneixements que vaig usar al IX concurs de cuina de la badia de llevant, en el qual no vaig tenir la sort de cara, però que hem va reportar molta experiència.  Més sort vaig tenir durant el mes de febrer, del segon curs de cuina, quan hem vaig presentar al concurs de reposteria de Porto Portals on vaig aconseguir la segona posició. I més sort encara, vaig tenir quan vaig ser seleccionat per un jurat de professors de cuina de l’escola per a participar al IV concurs nacional de joves cuiners celebrat a Segovia, el qual sense el meu company de concurs Roberto i els professors Arsenio i Jose Calonge no hagués pogut guanyar mai. Els plats qua vaig preparar al concurs els explicaré quan tengui una mica de temps. Quan vaig acabar segon de cuina m’oferiren una beca per pasar 3 mesos a un restaurant, del Pais Vasc, amb una estrella “michelin” El Mugaritz, on no vaig sino poder aprendre i guanyar experiència envoltat dels millors cuiners.Acabat aquest cicle vaig treballar aproximadament 6 mesos al restaurant Read’s també d’una estrella “michelin”. Vaig decidir anar-me’n perquè hem feia ilusió viatjar. En concret m’il·lusionava alemania, ja que mentres estudiava cuina havia aprés l’idioma, el qual havia aprofundit matriculant-me a l’escola oficial d’idiomes. Vaig pasar un mes a Alemania a l’escola d’alemany Horizonte situada a Regensburg. Va ser una de les millors experiències de la meva vida on vaig coneixer gent dels 5 continents. Quan es va acabar vaig pensar que ja tocava tornar a la crua realitat, era cuiner una professió molt dura que absorbia la major part del meu temps. Però vaig rebre la trucada de na Maria Moreno, amb la qual havia compartit els estudis de cuina, que m’oferia un lloc al restaurant on ella havia de ser la cap de cuina. El projecte hem va motivar i mi vaig embarcar. El restaurant es Deia Espai6 i només hi vaig pasar un any però puc dir amb diferència que és el millor restaurant on he treballat.Finalitzada aquesta etapa començ un viatge que encara està per finalitzar, però que afront amb molta ilusió. Es tracta de la carrera d’informàtica de la qual estic ja al quart curs i que per ara me’n surt bastant bé, en part gracies a bons amics que hem donen ajut, ànims i suport als quals vull transmetre les més sinceres gràcies per tot. Continuarà…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *