Mirabò

Seguint amb la serie de dinars especials, vos explicarè el menú que vaig preparar per aquest.  De primer vaig preparar una crema de brocoli amb un dau de mozarela fresca i un punt de pesto. de segon una crep de verdures amb un bouquet d’ensalada. Després vaig preparar unes carxofes farcides de bacallà amb el seu pil-pil i sofregit de ceba i prebes sobre un llit de patata “panadera”. Com a carn vaig preparar pollastre farcit de xampinyons i sobrassada rebossat amb ametlles i sèsam amb guarnició d’arrós basmati integral saltejat amb all i julivert. De postres vaig servir un flam de xocolata com el de l’entrada anterior amb dos gelats(maduixa i avellana) de ca’n Joan de s’aigo i amb un pensament de mango.

Hola, després d’questa llarga letargia torn per explicar el “tupper” que m’he preparat avui. Consisteix en pollastre tandori amb arrós al pesto. I que és el pollastre tandori vos demanareu. ido el tandori es una salsa india de color vermellós que du moltes espècies, i que podeu trobar a qualsevol supermercat. Es tracta de mesclar una cullerada de la salsa amb 2 o 3 yogurs depenent del grau de picant que a un li agradi( hi ha 3 modalitats de salsa: suau, normal i picant). Llavors es deixa marinar el pollastre tallat a trinxes amb la mescla durant unes 4 o 5 hores, per finalment cuinar-lo al forn o si es te pressa a una paella. La guarnició d’arrós es simplement l’arrós bullit amb salsa pesto.

Com a postres m’he preparat unes maduixes ensucrades lleugerament amb un flam de xocolata i un pensament de mango. Les maduixes no tenen cap secret, el flam l’explicaré tot seguit en la següent entrada i el pensament de mango consisteix en una gelatina d mango emulsionada  i tallada en quadradets que es desfan a la boca deixante el record del gust del mango, d’aquí que duguin aquest nom.

A petició d’un lector habitual del blog  pos aquesta entrada, on vos donaré idees per fer acompanyaments tant per plats de peix com de carn així com acompanyaments que poden ser a la vegada plats vegetarians.

Saltejat de verdures: Sembla fàcil oi? Doncs sí, és fàcil sempre que respectem les normes bàsiques de cocció de les verdures així com tallar-les de forma homogènia.

Per començar obriu la nevera i agafau totes les verdures que s’haguin de tudar,  les rentam bé i llevam els trossos que s’hagin fet malbé si n’hi ha. Una vegada que estiguin ben netes les hem de tallar, hem de procurar que totes quedin del mateix tamany i forma per facilitar-ne la cocció. Per exemple si volem fer un Wok les tallarem per llarg fent bastonets, també les podem tallar quadrades, però sempre del mateix tamany( tampoc fa falta anar amb la regla). Ara és el moment de començar a coure, un truc per els que no es volen complicar la vida amb els temps de cocció es anar saltejant les verdures per separat i juntar-les després( per saber si són cuites vos podeu fixar tant en l’olor i color que tenen com provant-les). A jo m’agrada deixar-les al dente o sigui un punt crues perquè així són més cruixentsi tenen més vitamines i minerals, a més si són per fer un “tupper” i l’heu d’encalentir ja s’acabaran de fer. Si no les voleu fer per separat(ja que perds més temps) aquest és l’ordre de cocció que jo segueixo:

• Ceba
• Prebe(vermell, verd…)
• Carxofes, pastanagó, coliflor, albergínia, bròquil, mongetes…
• Carbaçó, alls, pèssols

Read the rest of this entry »

Aquesta vegada el dinar era més especial que mai, ja que el feia per la meva pradina

i 11 convidats més

entre elles els meus pares i els meus oncles. El menú que els vaig servir va ser el següent:

.

La ja típica crema de carbaça de primer entrant

.

.

.

.

Seguida d’una crepp farcida de verdures ( ceba, porro, pastanagó, col i xampinyos) amb una beixamel lleugera de segon entrant

.

.

.

.

El plat de peix va ser bacalla al pil-pil amb patata i carxofes saltejades

.

.

.

.

La carn xot rostit amb mel i llimona amb un dau de moniato confitat 

.

.

.

.

Les postres el pastís de dues xocolates amb gelat d’avellana i un tros de pinya caramelitzada .

Avui com que no tenia res que fer m’ha fet il·lusió fer galletes. La recepta que he fet es totalment improvisada perqué les que veia per internet no m’acabaven de fer el pes. els ingredients que he empleat són:

• 250 gr. Mantega
• 150 gr. Farina blanca
• 250 gr. farina integral
• 1 Ou
• 75 gr. Sucre moreno
• 125 gr. Sucre blanc
• 75 gr. Avellanes triturades a “grosso modo”
• 1 Cullerada sopera de sèsam
• 1,5 cullerades soperes de mel
• 1/2 Sobres de llevadura en pols
• Canyella i  pell de llimona.

l’elaboració es la segúent:

Amb les mans ben netes ablanir la mantequilla fins que tengui un tacte de pomada, llavors mesclar amb el sucre i amb unes varilles batre una estona fins que la mescla agafi aire. Ara i tiram l’ou i remenam fins que la mescla l’absorbeixi finalment mesclar la resta d’ingredients deixant la farina pel final. Una vegada que tenim els ingredients ben mesclats una solució per que les galletes ens quedin totes iguals és fer uns rotlles amb paper film o paper de forn i deixar-los reposar un parell d’hores dins la nevera, la mantega fa que quedin suficientment durs com perquè no es deformi i suficientment blan perquè es pugi tallar. Una vegada fets els rotlles podeu tallar rodanxes de mitg centimentre aproximadament. Ara ja només queda enfornar-les entre 10-15 minuts a 180-200ºC.

Una solució per aquells dies que teniu visites per sorpresa i no teniu res que oferir-los seria si congelasiu les galletes una vegada tallades, llavors en 20 minuts tendrieu unes galletes recen fetes que faran les delicies de tots.

Avui vos explicaré un parell de salses ideals per menjar amb pasta.

El pesto:

Salsa que es pot menjar tant freda com calenta. molt fàcil de preparar. Necessitam un grapat de fulles d’alfàbrega, julivert, ametles i/o avellanes i pinyons, un dent d’all, algun formatge curat, oli i sal.

Dins un pot mesurador( dels que venen amb el turmix) triturar l’alfàbrega, el julivert, les ametlles, avellanes i pinyons, l’all i el formatge amb l’oli just que cobreixi els altres ingredients, una vegada estigui ben triturat afegir més oli depenent de perquè volguem la salsa ( si es per pasta pot ser més espés que clar, en canvi si es per una ensalada pot ser més clar, com una vinagreta. Les quantitats a utilitzar varien en funció del gust de cada un, aproximadament si es vol fer salsa per a dues persones serà necessari 7 o 8 fulles d’alfàbrega, 10 fulles de julivert, 1 dent d’all, 10 avellanes, una culleradeta de pinyons i una cunya de formatge, oli al gust.

Read the rest of this entry »

El restaurant Safrà21 està situat a “ciudad jardín”. Els vespres elaboren un menú tancat de 6 plats, 3 entrants, un peix, una carn i un postre, que canvien cada dijous . El menú costa 25€ més el pa i les begudes(sense vi puja a uns 30€). El restaurant deu tenir unes 20 taules i està molt ben acondicionat amb una zona de fumadors totalment separada, la decoració de la sala es simple i elegant. Però anem al menjar que és el que interessa, Read the rest of this entry »

Avui vos explicarè com prepar ses albergínies farcides (El mètode original és de mumare).Els ingredients que utilitz són:albergíniescarn picadacebaprebe verdcarbaçói galletes quely per gratinar les albergínies.Com que les quantitats mai són iguals ni exactes vos explicaré la recepta en tants per cent depenent de la quantitat d’albergínia que utilitzeu. Posem per cas que el farcit de les albergíniesés és el 100% llavors d’aquest 100% un 40% ha de ser la popa de l’albergínia que separam de la pell un cop bollides. De l’altre 60% será  un 30% de carn, de carbaçó un 15% i entre la ceba i el prebe el 15% restant. Per començar hem de bollir les albergínies(es convenient fer-li uns talls a la popa per una millor cocció i per facilitar la retirada de a popa). mentres s’estan bollint les albergínies començam a fer el sofregit primer sofregim una mica la ceba i després tiram el prebe i acabam de sofregir fins que estigui dauradet. El carbaçó el sofregirem apart de la ceba ja que amolla molta d’aigua. Quan gairebé estigui cuit el mesclam amb la popa de  l’albergínia i l’acabam de coure i ho pasam per el turmix(també podem triturar la ceba i el prebe, però jo prefereixo tallar-los ben petits ni no triturar-los). Apart també sofregim la carn i li posam sal i pebre.  Finalment mesclam la carn amb la resta i farcim les albergínies. Abans d’enfornar li posam una capa de galleta quely picada, que si la picam nosaltres li podem posar herbes aromàtiques com alfàbrega, moraduix, tem, all, etc.Aixó són les albergínies farcides que feim a casa esper que vos agradin. No cal dir que canviant les quantitats d’albergínia i carbaçó podeu fer carbaçons farcits. BON PROFIT!!!En tornar-ne a fer intentaré fotografiar el procés i els resultats.

A petició popular vos mostraré sa recepta d’un còctel sense alcohol que vaig inventar ahir.

conté:

4/10 parts de suc de pinya

4/10 parts de suc de melicotó

1/10 part de suc de sindria(l’aigua que amolla, no un puré de sindria)

1/10 part de xarop de fressa natural

unes gotes de llimona

o mesclau tot amb gel, remenau amb la coctelera si en teniu i sinó amb una cullera i ja es pot servir. És un còctel bastant parescut al San Francisco, molt refrescant i alhora dolcet, per el que fareu les delicies de nins i persones, que com a jo, l’alcohol no ens agrada.

Per obrir aquesta categoria tenim unes coques de patata elaborades per en Miguel Ángel Garcia seguint sa recepta que vaig posar fa uns dies,  tenen molt bona pinta.

Ara Garcia només te falta durme’n un parell per provar-les jeje XD (gracis per ses fotos!)