Mirabò

Aprofitant que per avui dissabte m’havien comanat un dinar, vos mostrarè ses imatges del que he servit i quatre instruccions per fer els plats que veureu.

(more…)

Nom: Miquel Mas Flaquer

Any de neixement:1984 (more…)

Avui m’he preparat un dinar ben sà, bo i ràpid de fer. He agafat unes carxofes, pastanagó, carbaçó i un quants pèsols de bullir. Una vegada arreglades les verdures les he tallat i una per una les he saltejat a la paella. Crec que és important remarcar el fet de saltejar les verdures per separat, ja que podem aconseguir més facilment el punt just de cocció de cada verdura. Si es vol saltejar totes les verdures de cop, s’han d’introduir a la paella per ordre de cocció i és més mal de controlar. A jo també m’agrada posar-li unes gotes de llimona a la carxofa quan s’esta sofregint, trob que li dóna un gust especial. Com que he d’encalentir el saltejat al microones procur deixar les verdures al dente, perquè no es coguin massa. Al dinar d’avui l’he completat amb un puré de llenties que ha prepara mumare i una poma de postre

Aquí teniu les fotografies del meu “tupper” d’avui.

Aquí vos enseny el meu dinar d’avui. Com que no tenia molt de temps m’he preparat aquest senzill plat aprofitant que tenia els pits d’ànec a la nevera. És bastant senzill el carbaçó l’he tallat a tallades rodones. Un consell, al carbaçó no li poseu sal fins que no estigui cuit, ja que si no comença a deixar anar aigua i no es marca bé a la planxa. Els pits d’ànec simplement salpimentats i marcats a la planxa, els he deixat cruets per dins ja que l’havia d’ encalentir al microones i he aprofitat per acabar-lo de coure. A l’hora de coure el carbaçó només el coc per un dels costats, així aconsegueixo que després d’encalentir-lo al microones estigui al punt just de cocció.

Aquí teniu el resultat:

Un problema que tenc quan vaig a ca qualcú i he d’ajudar dins la cuina, és que gairebé mai disposen de ganivets que tallin. Solen utilitzar els mateixos ganivets de menjar per preparar el dinar o disposen d’un ganivet gros de tallar verdures però l’han comprat als xinos i al segon dia no talla ni paper banyat. Amb aquesta entrada vos vull concienciar de que un cuiner és bò en part part gràcies als ganivets. Allà on es més evident la necessitat d’uns bons ganivets és a l’hora de coure les verdures per algun sofregit ja que amb uns bons ganivets els talls de les verdures són fins i i rectes. Llavors amb el contacte amb la paella es tanquen els porus, i no es perd l’aigua que conté la verdura. Mentres que si s’han tallat amb un ganivet que no tallava serà el mateix que si haguessim romput la verdura i una vegada dins la paella no es tancaran els porus i la verdura perdrà tota l’aigua.

A més l’activitat de cuinar ens resultarà més còmoda, fàcil i ràpida amb uns bons ganivets.

a continuació vos enseny el meu joc de ganivets. Crec que és l’imprescindible si a un li agrada aquest món.

És el ganivet principal d’un cuiner

S’utilitza per desossar la carn

Ideal per el peix

La xaira és imprescindible per mantenir els ganivets sempre a punt

La puntilla va molt bé per arreglar la verdura i tallar coses menudes

És útil quan es vol donar forma a certes verdures

Bàsic per pelar verdures com patates, pastanagó, etc…

Referent a s’ensalada de cuscús que vos vaig explicar fa uns dies i aprofintant que avui l’he preparada per dinar vos enseny ses fotografies des resultat. En es cas d’avui només li he posat ceba tendre, pastanagó, lletuga i espècies com canyella i clau.

Avui tornau a tenir en primicia el meu dinar. Avui m’he preparat una truita de patates amb ensalada, sona bé no?

El meu secret per fer la truita de patates és que la patata quedi ben daurada i que dugui ceba. A la truita que m’he preparat avui enlloc de ceba li he posat mini calçots.

Aquí teniu el resultat

I aquí el “tupper” preparat

A la ensalada li he posat lletuga, pipes de carbassa, tomàtiga, mini calçots i userda

Aquí vos mostr es meu dinar d’avui. Aprofitant que mumare havia cuit ciurons m’he preparat una ensalda. tot seguit vos enseny com.

He agafat el que tenia per la nevera, xampinyons, ceba tendre, una tomatiga, julivert i un dent d’all. tot ben tallat i trempat amb oli i sal . aquest és el resultat.

Aquí vos present unes postres que vaig aprendre de la meva estada a San Sebastià, al restaurant Mugaritz. A diferència de les “torrijas” tradicionals aquestes no es fregeixen, per el que són una miqueta més saludables. Com veureu són unes postres bastant fàcils de preparar i boníssimes.

Els ingredients per a 4 persones són:

-Una baghete 2 pams aproximadament de fa 2 dies

-1 lt llet

-1 lt nata

-220 gr sucre

- 360 gr d’ou( aproximadament 6 ous)

Elaboració:

Batre dins un recipient la llet, nata, sucre i ous. Tallam es pa en 4 porcions iguals, descartant es cantons. Deixar en remull els trossos de pa amb la mescla anterior. És convenient que el recipient sigui mes aviat justet, que no sigui molt ample, per aprofitar bé la mescla i que remulli bé el pa. Deixam el pa remullant-se durant unes 24 hores. En el moment de servir, treim el pa del líquid i el rebosam amb sucre. Si disposam d’una pala de cremar cremam el sucre per tal que es caramelitzi, sinó les pasam per una paella. Quan les tenim totes caramelitzades les enfornam 10 min a 180ºC. Ja estan llestes per emplatar.

Jo acostum a servir-les amb una bola de gelat, però recoman que no sigui de xocolata ja que enmascararia el gust de la “torrija”.

Vos present un altre taper bo, senzill i ràpid de fer i no crec que tardeu més que el temps de coure l’arrós.

Ingredients per1 taper:

-1 Pit de pollastre

-80 gr d’arrós

-Salsa de soja

-Lletuga

-Extres per l’ensalada(tomatiga, pastanagó, blat de moro, fruits secs …)

-Oli, pebre, sal

(more…)